No sé com dir-ho...

.
És possible que llegeixis aquesta mena d'amagada carta pública algun dia d'aquests o un dia d'aquells... Com també és possible que no tornis a entrar en aquest blog i no la vegis mai. Si la llegeixes, no sé com te la prendràs, si t'enfadaràs o et farà riure, potser no li dones cap importància, o desperta un petit sentiment de tendresa en tu, o penses pitjor de mi encara, o després de llegir-la miraràs el Marca, o vens a casa meva a tirar-me ous... Ja estic desvariant.

Va nena, tranquil·la i posa't seria.

Amb aquesta carta et dic adéu. Un adéu que no m'atreviré a dir-te quan el curs acabi. Perquè no m'atreveixo a parlar d'aquestes coses amb tu, només començo a disparar tonteries, una rere una altra i una altra...
Per a mi ha estat tot un plaer coincidir amb tu aquest curs, encara que no hagin estat ni tres hores a la setmana, i que algunes d'elles hagin estat força amargues.
Però pensar que...
Em sap molt greu no tornar-te a veure. Potser algun dia l'atzar fa que coincidim en algun punt d'un carrer, però sospito que no durarà gaire.
Ho sé, sóc "la gran desil·lusió" i potser no tinc dret a queixes, però l'objectiu d'aquest blog sempre ha estat compartir tot allò que em guardo tan a dins.
Durant aquest curs he intentat apropar-me a tu encara que no volguéssis, ho sento si t'ha molestat algun cop, m'ha sortit sense pensar. Ara ja no hi haurá cap necessitat de portar-nos bé per les nenes, ni de parlar quan ens trobem, ni de seure en el mateix banc d'un parc i m'imagino que no voldràs fer res per canviar-ho. És una llàstima, he gaudit molt de la teva companyia, i m'agradaria pensar que tu també una miqueta de la meva.

Crec que no cal dir molt més.
Espero que tot et vagi molt molt bé, i no ho dic per dir, com quan se li diu a una persona amb la que mai quedes "aviam si quedem un dia", ho dic perquè vull que tot a la vida et vagi molt bé. Perquè només jo i, si existeix, Déu sabem tot el que m'importes. I si algun cop em necessites no dubtis en dir-m'ho, perquè faré el que pugui per ajudar-te, ja sigui buscar-te feina com fer-te una abraçada... potser l'abraçada la necessiti jo. Estic desvariant un altre cop, ja veuré què esborro abans de publicar l'entrada.
Desitjo que tinguis un bon estiu. Et trobaré a faltar.



No sé com dir-ho...

Miedo
de volver a los infiernos,
miedo a que me tengas miedo,
a tenerte que olvidar.

Miedo
de quererte sin quererlo,
de encontrarte de repente,
de no verte nunca más.
.