.Ja portem 3 dies de l'any en què esperava canvis, m'havia proposat fins i tot canviar de llibre, però no he pogut ni passar pàgina.
I és que sembla que disfruti amb l'angoixa de sentir-te a prop i no poder apropar-me més, perquè per a mi qualsevol excusa és bona si em permet fer-te un petò a la galta i inspirar profundament en menys d'un segon, encara que un cop tinc la teva olor ben clavada en el meu cap és infinit l'esforç que he de fer per dissimular l'emoció.
Però és que no puc viure sense trobar-te a faltar, ni sé despertar sense mirar-te a alguna de tantes fotos que encara acompanyen el meu llit... i no sé si...
Em va fer molt feliç aquell bon ambient, però trobo que hauria d'haver vençut la por i fer fora tot allò que em va matant cada dia.
Si que sé una cosa, que fer-ho no ens hagués fet sentir millor. Però egoísta i sincerament, ho necessito.
I ja no aguanto. Traït el propòsit d'intentar oblidar-te, començo un nou any amb tu al meu pit, ben tancat amb pany i clau.
.