Per què no em dius res?
.
És que ja no em vols veure?
.
Tant m'odies com per ignorar-me?
.
T'he desgraciat tant la vida com per merèixer... la mort?
.
Perquè vaig morint cada dia una mica...
.
Perquè em mata no tenir-te al meu costat.
.
Perquè em moro de ràbia cada cop que penso... que no val la pena lluitar per mi.
.
O has lluitat per mi algun cop?
.
Parles molt de lluitar per nosaltres però... creus haver lluitat per mi?
.
Digue'm si has fet alguna cosa per recuperar-me?!
.
Has intentat... no sé... reconquistar-me?
.
NO!!
.
Només t'has dedicat a plorar! A machacar-me amb la teva tristesa!
A recordar-me continuament que jo sóc la dolenta d'aquesta història
que ha jugat amb els sentiments del pobre Joan!!
.
.
.
.
.
Pensava que no em quedàven llàgrimes...
.
.
.
Saps que totes les nits vaig al llit plorant de ràbia perquè no has tingut el valor de lluitar?
Que cada cop que et trobo em moro de ganes de donar-te un parell de bufetades perquè reaccionis d'una puta vegada i em facis tornar al teu costat?
Que ets la única persona a la que he estimat i que la meva vida sense tu no té cap sentit... està buida!
.
Que t'estimo joder!!
.
.
.
Ja no puc més.
Si us plau fes alguna cosa...